Diploma de Reconeixement a l’Agrupació Artístico-Musical Santa Cecília

Intervenció del portaveu del Grup Municipal Compromís en l’Ajuntament de Bellreguard, Àlex Ruiz, en el Ple extraordinari celebrat ahir diumenge 15 de gener de 2017 d’atorgament del Diploma de Reconeixement a l’Agrupació Artístico-Musical Santa Cecília.

Intervenció d’Àlex Ruiz. Foto: Àngels Selfa

Gràcies, senyor alcalde.

Bon dia a totes i tots.

Senyor president de l’Agrupació Artístico-Musical Santa Cecília, Miquel Escrivà.

Senyor director de la Banda, Eugeni Llopis.

Senyor director de la Banda Jove, Jorge Buenrostro.

Músiques i Músics.

Sòcies i socis

En nom del Grup Municipal de Compromís, enhorabona. Enhorabona per este reconeixement, que entenem i volem que siga també un reconeixement a totes i tots els bellreguardins i bellreguardines que, almenys des de fa més de 175 anys, han sabut tindre cura i mantenir la música de banda al nostre poble. Un fet encetat el 1840 per la Confraria del Roser i que, des de 1980 i d’una manera magnífica, l’actual Agrupació ha sabut agafar, consolidar i eixamplar el testimoni.

Un reconeixement que, necessàriament i amb justícia, ha de ser també a Fernando Gadea, el tio Amorós; als lejieros; a la banda “Vella”; a la banda “Nova”; al mestre Burguete; als Esparza; i a tants i tants jornalers i llauradors, que en acabar la seua jornada a l’hort agafaren la solfa.

En massa ocasions, no sabem valorar allò que tenim davant de nosaltres. Estem tan acostumats que no ho considerem extraordinari, o pitjor: ho menyspreem. Les bandes de música, la música de banda, formen part de la nostra identitat valenciana. Fan festa i fan cultura. Diria més: fan festa de qualitat i cultura de qualitat, i fan Poble.

Les tenim tan a prop, coneixem tanta gent que hi forma part, que no ens parem a valorar la seua importància educativa, social, artística i econòmica. Amb major mèrit i tot, els compositors de música per a banda no estan tan reconeguts com els que es dediquen a un altre tipus de música.

Quan passen uns fallers, una filà o una esquadra desfilant aplaudim, i parem en passar els músics que porten darrere i que li donen sentit a la festa.

Quan algun o alguna dels nostres joves aconseguix viure de la música, es converteix en professional. Li ho reconeguem, però oblidem agrair-ho a l’entorn que ho ha fet possible i que de ben segur tampoc el vam saber animar, com a tots aquells que ho intenten i es queden pel camí.

Però perquè hi haja festa, perquè hi haja professionals, perquè hi haja concerts i peces per a interpretar, cal una mínima infraestructura musical, com la flamant Casa de la Música que hui estrenem el poble de Bellreguard. Cal una institució on adreçar-se per a començar en eixe món. Cal una banda de música. Ens cal una agrupació musical tan peculiar i tan nostra com l’Agrupació Artístico-Musical Santa Cecília de Bellreguard que vostés hui representen.

Gràcies per ser l’embaixadora del nostre poble. Gràcies per fer-nos festa. Gràcies per alegrar-nos la vida. Gràcies per alimentar-nos l’ànima.

Com diu un vers d’Estellés: «arriben bandes, signe popular».

Moltes gràcies.

Arxivat en: Cultura i Educació, Temes

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *