Ha arribat l’hora de dir prou

Manifest del nostre alcalde, Àlex Ruiz, pel 9 d’Octubre, Dia Nacional del País Valencià

Bon dia, valencianes i valencians

Ens reunim de nou ací, a la plaça 9 d’Octubre del nostre poble, per a commemorar l’entrada de Jaume I al nostre Cap i Casal, a la ciutat de València, origen del Regne que esdevindria País i oficialment anomenat Comunitat. Un territori conquerit que el rei va dotar de personalitat jurídica pròpia per a evitar enfrontaments entre Catalunya i Aragó. Un autogovern que va durar fins a la desfeta del 25 d’abril de 1707, fa 310 anys. Un autogovern que vam intentar recuperar durant la II República i que quedà sobre la taula amb el colp d’estat del general Franco. Un autogovern que tímidament aconseguíem el 1982 amb l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia, però que ens negava el reconeixement com a nacionalitat històrica. Un reconeixement que haguérem d’esperar a obtenir 24 anys més, amb la reforma de l’Estatut l’any 2006.

Cal recordar d’on venim per a comprendre per què reclamem allò que és de justícia. Des que els impostos es recapten a Madrid, i d’això fa 310 anys com deia adés, esta terra sempre ha estat la gran oblidada. Potser, com ens consideraven el Levante feliz, pensaven que la felicitat supliria la manca d’inversions. Potser ha estat així, i per això mai no hem reivindicat el que ens pertoca. Bascos, catalans, fins i tot andalusos, han sabut defensar els seus drets i interessos a Madrid. Nosaltres no i, quan ho hem intentat, com en el cas de la recuperació del dret civil valencià, l’Estat espanyol ens ho ha impedit i anul·lat.

Abans que transferiren les competències d’educació i sanitat a la Generalitat, ja teníem dèficit de col·legis i hospitals. Eixes necessitats que no hi ha en altres territoris es van veure agreujades per un finançament que no té en compte el creixement demogràfic que hem experimentat. El resultat és un dèficit perpetu de l’administració valenciana i un deute obligat per a garantir un mínim benestar social, però que cada any és més i més gran i dificulta i encarix el finançament.

Ha arribat l’hora de dir prou. Ha arribat l’hora d’explicar que el País Valencià és un dels territoris que més contribuix a l’Estat i que menys rep. I açò no és insolidaritat amb els altres pobles d’Espanya, perquè estem per a rebre i no per a donar. Felicitat en tenim tanta com puguen imaginar, diners menys dels que necessitem per a garantir el benestar bàsic dels nostres ciutadans i cutadanes.

Per tot això, orgullosos de la nostra identitat com a poble i farts de la marginació que patim des de fa segles per part de l’Estat, toca demostrar que som un poble divers, però unit al voltant de la reivindicació d’un futur millor. Esta no hauria de ser una reivindicació nacionalista ni partidista. Com la defensa de la nostra llengua, que és de tots, aconseguir un finançament just hauria de ser un objectiu prioritari per a tots els partits que es diguen valencians amb independència de si son de dretes o d’esquerres, autononomistes, federalistes o nacionalistes.

Reclamem un finançament just per a destinar-lo a millorar la vida de les persones. Reivindiquem unes inversions justes per a impulsar, per exemple, el corredor mediterrani i uns trens de rodalia de qualitat. I evidentment, exigim que ens paguen els diners que ens deuen per dècades de discriminació.

Totes són qüestions de les quals depèn el futur dels valencians i les valencianes, la nostra salut, les escoles dels nostres xiquets i xiquetes, les ajudes a la dependència, el futur i potencial de les empreses valencianes i el treball dels qui habitem el nostre País Valencià.

Bellreguardines i bellreguardins

Feliç i dolç dia de sant Donís, estimem-nos com a Poble

Feliç i reivindicatiu dia nacional de les valencianes i valencians

Visca València!

 

Arxivat en: Nacional

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *