General

Benvolgudes veïnes i benvolguts veïns de Bellreguard

Sr. Climent, conseller d’Economia Sostenible, benvolgut Rafa

Sra. Amigó, vicepresidenta de la Diputació de València, benvolguda Maria Josep

Sr. Moya, director general d’Esport de la Generalitat, benvolgut Josep Miquel

Sr. Baldoví, diputat en el Congrés, benvolgut Baldo

Sr. Ferrandis, president de la Mancomunitat de Municipis de la Safor, benvolgut Tomàs

Sra. Milvaques, vicealcaldessa de Gandia, benvolguda Lorena

Sr. González, alcalde d’Oliva, benvolgut David

Sra. Seguí, alcaldessa de Guardamar de la Safor, benvolguda Rosana

Sr. Català, alcalde de Palmera, benvolgut Àlvar

Sr. Estruch, alcalde de Beniarjó, benvolgut Marc

Sra. Domínguez, alcaldessa de Potries, benvolguda Assumpta

Sra. Morant, regidora de Polítiques Educatives i de Joventut de l’Ajuntament de Gandia, benvolguda Laura, companya del Grup Municipal Més Gandia

Sr. González, regidor de Reponsabilitat Social i Polítiques amb la Ciutadania de l’Ajuntament de Gandia, benvolgut Nahuel, company del Grup Municipal Més Gandia

Benvolgudes companyes i companys regidors i regidores

Sr. Avargues, exalcalde de Bellreguard, benvolgut Paco

Sr. Puig, exalcalde de Bellreguard, benvolgut Facund

Sr. Cremades, exalcalde de Bellreguard, benvolgut Pere

Sr. Emilio Pedreño, cap de la Policia Local de Bellreguard

Mossén Soler, rector de la Parròquia Sant Miquel de Bellreguard, benvolgut Vicent

Sra. Aziza, representant de la comunitat musulmana de Bellreguard, as-salamu alay-kum

Benvolguts Artur Hernández i Xavi Martí i benvolguda Mentxu Balaguer, membres de l’executiva nacional del Bloc Nacionalista Valencià

Benvolgut Toni Infante, coordinador de la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià

Benvolguda Jacinta Rubio, secretària comarcal del Bloc – Compromís de la Safor-Valldigna, i membres de l’Executiva comarcal

Benvolgut Dani Canet, secretari comarcal de Joves PV – Compromís, i membres de l’Executiva comarcal

Benvolgut Ivà Bonet, secretari local del Bloc – Compromís de Gandia, i membres de l’executiva local

Companyes i companys del Bloc – Compromís

Família, amigues i amics

Senyor secretari

Paco, Marola, Eva, Llorenç, Jaume, Marcos, Jaume, Dora, Joan, Alícia

Abans de començar em permetran que manifeste el meu agraïment, ara ja com a alcalde, al que fins fa uns dies era el nostre alcalde, Joan Marco. Gràcies, Joan, per la seua dedicació al nostre Poble i, com li deia en el Ple de la seua renúncia, un orgull haver format part del govern el qual ha presidit.

És per mi un immens honor comptar amb totes i tots vostés ací, hui, en un dels dies més importants de la meua vida. Hui, 30 de setembre, en què Alexandra, la meua filla, complix 3 anys.

Assumisc l’Alcaldia de Bellreguard sabedor de l’enorme llegat que suposa per a mi, amb la càrrega emotiva de la història i del record per les absències, amb la responsabilitat compartida durant generacions, amb anhels i derrotes, amb oblits i memòries.

Assumisc l’Alcaldia amb l’emoció de vindrem a la memòria totes les persones que hui ja no hi són, i que han estat fonamentals en la meua formació humana: els meus avis, Miquel i Amparo, Joaquina i Manolo, mon pare, Alejandro

la gent del racó del carrer sant Roc: la tia Maria, Pepica la botoneres, Dolores la polseguera, Pura de rico… el meu roglet.

“Gent de poblet, gent de roglet”, diu un refrany que tinc per capçalera de la meua forma d’entendre el món.

Hui tinc l’immens honor de tindre l’oportunitat d’aportar al meu poble allò aprés en aquell roglet, en què la senzillesa era una forma de vida i que hui ha d’esdevindre necessària per canviar les coses, perquè entre totes i tots canviem les coses.

De la necessària transversalitat alhora de conviure, del respecte a l’adversari, del valor del consens i de la fermesa de les meues conviccions al servei del País Valencià.

L’actual corporació municipal de Bellreguard som d’una nova generació, una generació inclusiva, una corporació -com a dades curioses- que seu ara mateix en una mateixa taula a 3 alcaldes de 3 partits diferents, a regidors novells com jo amb un regidor que ja ho fou en la repressa de les eleccions democràtiques en 1979, com Jaume Borràs, amb qui serà un honor celebrar, el 2019, els 40 anys d’estes primeres eleccions després del franquisme. Nou alcaldes i una alcaldessa m’han precedit en estos 40 anys, i desenes de regidores i regidors a qui m’agradaria traslladar, com a alcalde, un profund agraïment per la seua dedicació, una dedicació prestada a base d’hores sacrificades a família i amistats per dedicar-les al bé comú, amb la pròpia satisfacció com a única percepció.

Com els deia, sóc l’onzé alcalde de Bellreguard des de la repressa democràtica als ajuntaments de l’Estat espanyol, però em permetran que tinga un especial record a aquells a qui ser alcalde del nostre poble els costà la vida o la llibertat:

  • Miquel Escrivà Pellicer, assassinat a Sagra el 28 d’agost de 1936
  • Antoni Vicent Borràs Ibáñez, assassinat a Paterna el 8 de març de 1940
  • Salvador Borràs Garcia, assassinat a Paterna el 9 de maig de 1940
  • Germán Gadea March, condemnat a 30 anys de pressó en Sant Miquel dels Reis, i que tot i així, tornà a ser alcalde, el segon des de la repressa

La memòria democràtica és necessària per a la higiene democràtica. I en farem, de memòria.

Presidiré un govern que ja hem encetat profunds canvis, començant per nosaltres mateix, el PSPV i Compromís, qui hem aprés a normalitzar la nostra relació, la qual cosa ens ha permés conformar un govern amb un ample suport social fruit de la suma dels nostres resultats en les darreres eleccions locals. Canvis d’arrel en la concepció sociopolítica, amb la implemtació de la Participació Ciutadana i el Pla d’Igualtat, Inclusió i Cohesió Social, que amb la implicació de totes i tots aconseguirem consolidar.

Sóc un profund convençut del dret a decidir, i més en uns temps on defensar la democràcia s’ha convertit en una qüestió revolucionària. Una democràcia que hem de defensar més que mai, i encara més arran de la resposta del govern de l’Estat espanyol davant el simple i democràtic dret d’exercir el vot. I això ho hem de fer des de baix, els ajuntaments hem de ser qui encapçalem l’apoderament de les veïnes i veïns, de la seua implicació social i política, si no volem vore’ns segrestats per un estat que sembla haver-se desfet del seu corfoll d’aparença democràtica i que conculca drets fonamentals com la llibertat d’expressió, o de reunió pacífica.

Els i les governants cal que aprenguem ja d’una vegada per totes que no manem, que mana el poble. Els i les governants obedim el poble. Per això cal un poble que s’apodere, que vença la por i ocupe el seu lloc. Com deia Fuster: “tota política que no fem nosaltres serà feta contra nosaltres”

Malgrat totes aquelles accions que m’agradaria dur a terme, sóc conscient de la limitació del temps de què disposem. Tot i així vull exposar-los breument les principals accions que aniran en la línea de millorar la vida de les nostres veïnes i veïns. I per això sols cal escoltar la gent, les nostres veïnes i veïns saben millor que ningú com i què volen per al nostre poble. I eixes prioritats són 3: neteja dels espais públics, cura dels espais d’esbargiment i tolerància zero front a l’incivisme. Eixes seran les 3 accions sobre les que pivotarà el meu govern. I per a poder fer-ho dotarem l’Ajuntament i els nostres treballadors i treballadores municipals i Policia Local, als qui agraisc la seua tasca, dels mitjans adients perquè estiguen en tot moment al servei de la ciutadania.

Però no sols això, com els he dit, incidirem en la Participació Ciutadana- Una acció preferent serà la de convertir les escoles velles en el seu centre nuclear, on totes les associacions locals, vertaderes escoles de democràcia, tinguen el seu lloc per dur endavant la seua tasca. Però per a la qual cosa necessitem la seua remodelació, pel que cercarem la complicitat de la Diputació, senyora vicepresidenta. Un centre associatiu que, des de ja, propose que s’anomene “Espai Associatiu Vicenta Seguí”, en honor i record de la primera dona regidora de tota la història del nostre Ajuntament, l’any 1938. Regidora d’allò que s’anomenava “instrucció pública” -ensenyament-, i que sota les seues competències s’hi trobaven les escoles. Vicenta fou desterrada de Bellreguard en acabar la Guerra Civil, mai no tornà a viure-hi. Un espai d’ensenyament reconvertit en espai de convivència, en espai democràtic.

Continuarem, com deia, en la defensa d’una societat igualitària i inclusiva. En la posada en valor del nostre patrimoni. En la protecció de manifestacions que ens identifiquen com a poble, per això proposaré al Ple la declaració de bens immaterials de rellevància local “Els Pedacets” (el nostre genuí personatge que anuncia les nostres festes), “Els cabos” o “Caps de Ferro” que manté vius la Confraria del Sant Sepulcre, i el Ball de la Forca, únic ball de bastons de la Safor, i que és nostre, bellreguardí.

Però també del medi natural. Tenim el privilegi de tindre platja, de tindre mar, és hora de canviar la concepció que hi tenim sols d’espai urbanitzat, per començar a vore-la com a espai natural que hem de respectar i conviure-hi.

“Bellreguard del tercer mil·leni és mereix tindre dins del seu terme, mal que siga un trosset de marjal viva convivint harmònicament amb les hortes i casetes. privar els nostres néts d’aquest regal, d’aquest trosset de paradís, privar-los de jugar amb el fang, les canyes, les granotes, els parotets o les colobres, de botar màrgens i séquies, de grimpar pels arbres i rebolcar-se sobre l’herba fóra privar-los d’una de les millors i més instructives fineses que ens pot oferir la vida”. Això ens deixava escrit el desaparegut i benvolgut Joan Pellicer. Vull anunciar-los que ho farem, els nostres néts tindran eixe regal que ens demanava Joan. Un regal fruit de les moltes converses que Joan Marco i jo hem mantés durant este temps i que concretarem en uns mesos.

Com també, fruit d’eixes converses, tindrem una nova biblioteca municipal a Bellreguard. L’actual eixirà d’este segon pis de la Casa de Cultura per ubicar-se a peu de carrer. Una biblioteca moderna i adaptada als nous temps.

Com moderna serà la nostra administració municipal, al front de la qual s’hi troba el nostre secretari. Dependències municipals les quals remodelarem per donar una millor i més propera atenció a la ciutadania, i que es dotarà de les més modernes eines de gestió electrònica que està desenvolupan, vull deixar-ho palés, el propi departament municipal d’informàtica amb programari lliure, i pel qual ja s’han interessat 6 ajuntaments més.

Consolidarem també les Converses de Maig que encetà l’alcalde Marco. Un fòrum nacional valencià per parlar-ne i reflexionar sobre què som els valencians i cap on volem anar, i que han d’esdevindre la fita cultural del nostre poble.

Caldrà parlar-ne de les Festes del Poble. De quin model de festes volem les bellreguardines i bellreguardins. El debat és al carrer i cal canalitzar-lo perquè totes i tots ens sentim identificats i gaudim de les nostres grans festes.

I el gran repte, el gran repte d’esta legislatura: la remunicipalització de la gestió de l’aigua potable i la creació de la regidoria de l’aigua, que assumisc personalment. L’aigua és un bé essencial, un dret humà reconegut així per l’assemblea de les Nacions Unides. Un govern, i més un govern d’esquerres, no pot permetre que de serveis estratègics i bens essencials se’n faça negoci i així ho hem entés, i anem a dur endavant, l’actual govern, que esperem el suport del partit popular, perquè és una qüestió de poble. Perquè a més acomplim així amb la declaració com a “poble contrari i insubmís al TTIP” que aprovàrem este Ple sense cap vot en contra. Tractat que vol mercantilitzar les nostres vides posant el benefici econòmic dels de sempre per sobre fins i tot de la democràcia.

També vull anunciar que el 2018 l’esport de Bellreguard tindrà la seua cita en la “Nit de l’esport bellreguardí”, on hi reconeixerem el treball de tots els i les esportistes que han destacat, destaquen i porten el nom del nostre poble allà on hi han competit.

Però mentre, hi continuarem fent. Anem a invertir 86.000€ concedits pels PIFS de la Diputació de València en la millora urbana i la seguretat del carrer València en la seua intersecció amb el malson de la N332; 148.000€ concedits per l’IVACE, depenent de la Conselleria d’Economia Sostenible, en el canvi de tot l’enllumenat públic exterior del casc urbà que, a més d’estalvi energètic, ens estalviarà anualment 47.000€ en el rebut de la llum que podrem invertir en altres necessitats. 133.000€, dels quals 85.000€ han estat també concedits per l’IVACE, en la millora de la nostra zona industrial, i altres 130.000€ que ens han correspost dels plans SOM de la Diputació de València en la millora d’esta Casa de Cultura i del CEIP Gregori Mayans. Gràcies vicepresidenta, gràcies conseller.

I continuarem, continuarem tocant les portes que calga perquè arriben inversions que milloren la qualitat de vida dels nostres veïns i les nostres veïnes.

Em sé com sóc. Sé reconèixer i assumir les meues errades i fer col·lectius els encerts. Estic convençut tant del suport i el treball de la meua companya Alícia, com dels meus companys i companya del PSPV, però continuaré cercant el suport del Partit Popular. Qui em coneix sap de la meua predisposició a tot i per a totes i tots, sense distincions.

Àngels, Alexandra, família, amigues i amics, sou el meu suport.

A la disposició de totes i tots. Moltes gràcies de nou.