Intervenció del portaveu del Grup Municipal Compromís en l’Ajuntament de Bellreguard, Àlex Ruiz, en el Ple extraordinari celebrat ahir diumenge 15 de gener de 2017 d’atorgament del Diploma de Reconeixement a l’Agrupació Artístico-Musical Santa Cecília.
Gràcies, senyor alcalde.
Bon dia a totes i tots.
Senyor president de l’Agrupació Artístico-Musical Santa Cecília, Miquel Escrivà.
Senyor director de la Banda, Eugeni Llopis.
Senyor director de la Banda Jove, Jorge Buenrostro.
Músiques i Músics.
Sòcies i socis…
En nom del Grup Municipal de Compromís, enhorabona. Enhorabona per este reconeixement, que entenem i volem que siga també un reconeixement a totes i tots els bellreguardins i bellreguardines que, almenys des de fa més de 175 anys, han sabut tindre cura i mantenir la música de banda al nostre poble. Un fet encetat el 1840 per la Confraria del Roser i que, des de 1980 i d’una manera magnífica, l’actual Agrupació ha sabut agafar, consolidar i eixamplar el testimoni.
Un reconeixement que, necessàriament i amb justícia, ha de ser també a Fernando Gadea, el tio Amorós; als lejieros; a la banda “Vella”; a la banda “Nova”; al mestre Burguete; als Esparza; i a tants i tants jornalers i llauradors, que en acabar la seua jornada a l’hort agafaren la solfa.
En massa ocasions, no sabem valorar allò que tenim davant de nosaltres. Estem tan acostumats que no ho considerem extraordinari, o pitjor: ho menyspreem. Les bandes de música, la música de banda, formen part de la nostra identitat valenciana. Fan festa i fan cultura. Diria més: fan festa de qualitat i cultura de qualitat, i fan Poble.
Les tenim tan a prop, coneixem tanta gent que hi forma part, que no ens parem a valorar la seua importància educativa, social, artística i econòmica. Amb major mèrit i tot, els compositors de música per a banda no estan tan reconeguts com els que es dediquen a un altre tipus de música.
Quan passen uns fallers, una filà o una esquadra desfilant aplaudim, i parem en passar els músics que porten darrere i que li donen sentit a la festa.
Quan algun o alguna dels nostres joves aconseguix viure de la música, es converteix en professional. Li ho reconeguem, però oblidem agrair-ho a l’entorn que ho ha fet possible i que de ben segur tampoc el vam saber animar, com a tots aquells que ho intenten i es queden pel camí.
Però perquè hi haja festa, perquè hi haja professionals, perquè hi haja concerts i peces per a interpretar, cal una mínima infraestructura musical, com la flamant Casa de la Música que hui estrenem el poble de Bellreguard. Cal una institució on adreçar-se per a començar en eixe món. Cal una banda de música. Ens cal una agrupació musical tan peculiar i tan nostra com l’Agrupació Artístico-Musical Santa Cecília de Bellreguard que vostés hui representen.
Gràcies per ser l’embaixadora del nostre poble. Gràcies per fer-nos festa. Gràcies per alegrar-nos la vida. Gràcies per alimentar-nos l’ànima.
Com diu un vers d’Estellés: «arriben bandes, signe popular».
Moltes gràcies.