El portaveu de Compromís a l’Ajuntament de Bellreguard, Àlex Ruiz, acumula dos mèrits: d’una banda, haver afavorit el pacte amb el PSPV després d’haver coontribuït de forma determinant al restabliment d’unes relacions amb els socialistes que històricament han estat molt tenses, i d’altra banda la seua obsessió per la participació ciutadana i els avanços democràtics. Amb 42 anys, d’ací a pocs mesos, en una data encara sense determinar, rellevarà al socialista Joan Marco a l’alcaldia, d’acord amb allò establit al pacte de govern. Des de l’alcaldia es marca com objectiu convertir Bellreguard en un referent democràtic, conscienciar sobre les conseqüències del dèficit d’inversions al municipi, i propiciar una política comarcal que done solució a problemes com ara la mobilitat comarcal o els serveis mancomunats.
P – Sembla que la participació ciutadana siga el principal objectiu de la seua acció política.
R – La gent és participativa, encara que la cultura de la participació en els assumptes polítics està en estat inicial. Per aixó estem intentant fomentar la participació, i tot i que ara hem tingut la sort, l’oportunitat i la voluntat d’estimular la participació, estem notant que costa posar-ho en marxa. Sembla que quan els ciutadans veuen que tenen l’oportunitat de participar en els assumptes públics, l’ànsia inicial s’esvaeix un poc. El 15-M del 2011 hi havia molta gent activa, també a Bellreguard.
– D’ací a pocs mesos ocuparà vostè l’alcaldia. Quin són els seus principals reptes?
La meua idea principal des de l’alcaldia és fomentar la participació, que Bellreguard siga un referent democràtic, sempre que els veïns així ho vullguen. I m’agradaria a més abordar qüestions que històricament mai s’han abordat a Bellreguard, com ara posar en valor el nostre patrimoni i la nostra identitat. No tenim un patrimoni històric excessiu, però sí coses que mereixen posar en valor, parle per eixemplde de “Ca la Senyora”, una residència dels Borja del segle XV, un refugi de la guerra, o l’antic ajuntament, inaugurat el 14 d’abril de 1936. També podem fer alguna actuació de tipus mediambiental, protegir alguna zona de marjal que encara ens queda a la platja, o crear la ruta de l’aigua, i sobretot posar en valor a Joan Pellicer, el seu llegat i la seua obra.
– Vostè ha impulsat com a regidor de Participació diferents debats sobre el fet identitari i el dret a decidir.
– Cal fer vore que des del municipalisme també es pot fer país. La gent se n’està adonant del tractament de l’Estat pel que fa a les inversions i els ciutadans volen dir la seua, perquè la manca d’inversions la pateixen de forma directa els ciutadans. La travessia urbana de la carretera N-332 és el paradigma. La carretera ha esdevingut part intrínseca de les nostres vides, moltes de les nostres celebracions festives les fem per la carretera nacional. Hi ha un forn a la carretera al qual els camions li han tombat tres vegades la balconada en un any, i el propietari ha optat per fer recular la façana abans no li tornen a tirar la balconada. I la manca d’inversions també té el seu efecte pel que fa a la mobilitat comarcal i intercomarcal. Només tenint una bona mobilitat intracomarcal es solucinarien molts dels nostres problemes, i tot és conseqüència de l’infrafinançament. La situació és tan absurda que si una persona vol viatjar de Bellreguard a Almoines en transport públic no té altra opció que agafar primer un autobús fins a Gandia, i després altre de Gandia a Almoines. La situació de la mobilitat comarcal és lamentable, i hem de prendre consciència que si un transport públic eficient no seria rendible econòmicament, si ho seria socialment i mediambiental.
‑ Quina solució proposa?
‑ Mancomunar serveis solucionaria molts dels problemes. Hi ha qüestions que són irreversibles perquè no hi ha hagut cap planificació: ara cada poble té el seu polígon industrial, o la seua ciutat esportiva. Un exemple: Bellreguard, Palmera i l’Alqueria hagureren pogut tindre una ciutat esportiva compartida amb tots els serveis i totes les prestacions. El resultat de la manca de planificació és que l’Alqueria, per exemple, té el seu polígon industrial sense naus ni activitat, com l’aeroport sense avions. Al final, el que aconseguim és asfixiar al ciutadà amb impostos que si s’hagueren planificat de forma mancomunada hagueren suposat major eficàcia i menor cost. Però sí es podria revertir la manca de planificació en altres serveis, com ara la mobilitat, la creació d’una televisió comarcal, la política mediambiental, el servei de policia local, o la creació de vies verdes d’àmbit comarcal.
– Afecta el Pativel (Pla d’Acció Territorial i Infraestructures Verdes del Litoral) a Bellreguard?
– No, Bellreguard té molt poc terme de litoral sense possibilitat de crèixer, però en qualsevol cas crec que el Pativel va a posar un poc de trellat per tot arreu. El pricipal problema que té la platja de Bellreguard és que té una trama urbana dels anys seixanta envellida en la qual mai s’ha invertit tot el que hauria sigut necessari. Ara caldrien molts recursos per a com a mínim canviar-li la cara. Hi estem fent xicotetes millores urbanes, però caldria molta inversió per a que realment poguera ser un lloc d’atracció turística. Però també ens hem de plantejar si volem ser un punt d’atracció turística, perquè ara és una platja familiar i tranquil·la, això també té el seu valor, i volem que mantinga eixe estatus.
‑ Com són les relacions amb el seu soci de govern, el PSPV?
‑ Les relacions ara amb el PSPV són bones, tot i que històricament hi ha hagut molta tensió pels dos mandats que el Bloc va ocupar l’alcaldia en 1999 i 2003 sense el suport del PSPV. Hem pogut dur endavant qüestions positives que han estat possibles gràcies a la bona salut del pacte de govern. Evidentmente, les dues formaciones han hagut de renunciar a alguna cosa, però d’això es tracta. L’objetiu ha de ser compartit pels dos. El portaveu socialista i alcalde, Joan Marco, és dialogant i consensuador.
‑ Es poden donar per superades les tensions històriques amb el PSPV?
‑ Tot allò s’ha diluït amb el pas del temps, però també ha influït en les negociacions de l’actual pacte. L’acord va costar, fins i tot amb la bona voluntat amb la qual seiem a negociar. Pel que fa a Compromés, crec que estem sent molt lleials com a socis de govern, i no hi ha res que porte a pensar el contrari.
* Entrevista publicada a diariserpis.com el 17 d’abril de 2017